Afonso de Albuquerque

Afonso de Albuquerque

Retrat d'Afonso de Albuquerque a Goa, segle XVI
Biografia
Naixement	1453 Alhandra (Regne de Portugal)
Mort	16 desembre 1515 (Gregorià) (61/62 anys) Antiga Goa (Imperi Portuguès)
Sepultura	Lisboa
Governador de l'Índia portuguesa 4 novembre 1509 – 8 setembre 1515 ← Francisco de Almeida – Lopo Soares de Albergaria →
Dades personals
Nacionalitat	portuguès
Es coneix per	Descobriment de la ruta marítima a l'Índia
Activitat
Lloc de treball	Índia Portuguesa
Ocupació	Navegant, militar i explorador
Activitat	1476 (Gregorià)  –
Carrera militar
Rang militar	almirall
Altres
Títol	Governador de l'Índia portuguesa
Fills	Brás de Albuquerque
Pares	Gonçalo de Albuquerque i Leonor de Meneses
Parents	António de Ataíde (en) (cosí germà)
Signatura

Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès. Va ser un dels fundadors del poder colonial portuguès, ja que va expandir i va consolidar amb una administració exemplar les seves possessions a l'Orient.

Es va educar a la cort d'Alfons V de Portugal. El 1480 va partir en una esquadra per socórrer a Ferran de Nàpols, que estava sent atacat pels turcs, i el 1486 en una altra per a la defensa de la fortalesa de Graciosa, al costat de la ciutat de Larraix. El 1476 va acompanyar a Joan II en la guerra amb Castella. El 1503, amb tres naus cadascú, parteix cap a l'Índia amb el seu cosí Francisco de Albuquerque, participant en diverses batalles i establint relacions amb Colombo. Manuel II el va enviar novament a l'Orient acompanyat de Tristão da Cunha per prendre possessió del càrrec de virrei de les Índies el 1509, en substitució de Francisco de Almeida, qui va refusar de lliurar-li el comandament i el va tancar tres mesos a la fortalesa de Cananaor a Malayaban.

Una vegada alliberat i en possessió del seu càrrec, va tractar de conquerir Calicut sense èxit, encara que sí que va aconseguir de prendre possessió de Goa el 1510, convertint-la en capital de les Índies Portugueses. Va conquerir Ceilan i Malaca, gràcies a la qual cosa va aconseguir sotmetre nombroses illes malaies, entre elles Java i Sumatra. El 1513 va bombardejar Aden i va penetrar a la mar Roja, essent el primer europeu que ho va fer, al comandament d'una esquadra de guerra. Va iniciar contactes per aliar-se amb el negus d'Abissínia i va formular l'ambiciós projecte de desviar el Nil cap a la mar Roja per tal d'anul·lar la competència de Suez als ports indis controlats per Portugal. Des del 1514 es dedica a la diplomàcia, signant la pau amb Calicut i enriquint Goa, on va tractar de crear una raça propiciant matrimonis de portuguesos amb indígenes. Després de la seva mort el seu cos va ser enterrat al convent de Nossa Senhora da Graça dels Religiosos Eremites de Santo Agostinho da corte.

Va deixar un fill natural, Blas de Albuquerque, que va narrar la vida del seu pare a l'obra Comentarios do Grande Afonso de Albuquerque. Luís de Camões va celebrar les seves empreses a Os Lusíadas.

Afonso de Albuquerque és reconegut com un geni militar per l'èxit de la seva estratègia d'expansió:^[1] procurà tancar tots els pasos navals cap a l'Índic —a l'Atlàntic, el mar Roig, el golf Pèrsic i l'oceà Pacífic— construint una cadena de fortaleses en punts clau per transformar aquell oceà en un mare clausum portuguès, sobreposant-se al poder dels otomans, àrabs i els seus aliats hindús.^[2]

Destacà tant a l'hora de la lluita en les batalles com pels molts contactes diplomàtics que establí. Nomenat governador després d'una llarga carrera militar al nord d'Àfrica, en tan sols sis anys i amb una força militar mai superior als quatre mil homes aconseguí establir la capital de l'Índia Portuguesa a Goa; conquerir Malaca, punt més oriental del comerç a l'Índic; arribar a les ambicionades "Ilhas das especiarias", les illes Moluques; dominar Ormuz, l'entrada al golf Pèrsic; i establir contactes diplomàtics amb nombrosos regnes de l'Índia, Etiòpia, Siam, Pèrsia i fins a la Xina. Aden seria l'únic punt estratègic sobre el qual no aconseguí el domini, tot i que liderà la primera flota europea que navegà pel mar Roig, remuntant l'estret de Bab-el-Màndeb. Poc abans de morir fou agraciat amb el títol de virrei i "Duc de Goa" pel rei D. Manuel I. Fou el segon europeu en fundar una ciutat a Àsia després d'Alexandre el Gran.